En les darreres setmanes han aparegut per l’escola diversos elements “nous”. Botons molt estranys a l’ascensor de l’edifici d’Hort Gran; un cartell que informava que el centre passaria a ser un parc d’atraccions o una senyalització que alertava de l’impacte d’un meteorit. “Qui ho ha fet?”, era la pregunta recurrent entre docents. Ningú no ho sabia. 

En realitat, tots aquests nous elements eren obres d’Street Art, un estil artístic contemporani que es caracteritza per interactuar amb l’espai “on la gent viu o conviu”, explica Edgar Duch, responsable de l’activitat, que avisa. “És un art anònim, aquesta és la gràcia. Només puc dir que la iniciativa s’ha fet a la secundària”. 

Amb referents mundials com Banksy (artista del que només se sap que és d’origen britànic, ja que es manté absolutament en l’anonimat), l’Street Art ha guanyat molta popularitat en els  darrers anys arreu del planeta, ja que es tracta d’un art molt creatiu que crea sensacions de tot tipus als espectadors. “Hi ha persones que no entenen l’obra i n’hi ha d’altres que els fa riure o enfadar-se. Qualsevol reacció és bona, ja que precisament l’objectiu del moviment és que causi alguna sensació”, assegura Duch, que exerceix com a docent de Visual i Plàstica de l’Escola Pia de Sitges.

Projecte creatiu de diverses setmanes

El projecte artístic i creatiu ha durat diverses setmanes. En primer lloc s’ha treballat amb els alumnes la tècnica i l’obra de Banksy, i d’altres autors destacats de l’Street Art. Després, en diversos grups, s’ha decidit sobre els espais on s’instal·larien les obres. I finalment, els alumnes han desenvolupat les seves peces “creatives i picaresques” en col·laboració amb el docent, que destaca el conjunt de l’experiència. “Va bé sortir de l’academicisme més clàssic i fer alguna cosa diferent i trencadora, ja que als estudiants els motiva molt. Fomenta la creativitat i un aprenentatge positiu”. 

A banda dels botons canviats a l’ascensor, també han aparegut “boques” als lavabos o un ninot d’un nen passant el dia a l’última planta de l’edifici. “Street Art és això. Vas un dia a agafar el tren i no hi ha res. I en canvi, vas el dia següent i et trobes alguna cosa, però no saps qui ho ha fet, ni per què”, sentencia Edgar Duch, que torna a insistir. “No puc revelar els noms dels artistes”. Ens haurem de quedar amb el misteri.