Una festa de comiat plena d’emocions i gratitud
L’Escola es vesteix de gala per acomiadar la promoció de 2n de batxillerat 2025
Arriba final de curs, i amb ell un dels moments més esperats i simbòlics per a tota la comunitat educativa: la festa de comiat de 2n de batxillerat. Com ja és tradició, l’acte es va celebrar a finals de maig en una sala d’actes plena a vessar, carregada d’energia, emocions i records.

Famílies, amics, professorat i, és clar, tot l’alumnat protagonista del dia, van omplir l’espai per compartir una tarda que va ser molt més que un simple acte acadèmic: va ser un homenatge col·lectiu a una etapa viscuda intensament. La festa, organitzada amb il·lusió i rapidesa pel mateix alumnat, va fluir com una coreografia ben assajada, amb moments per a tot: el riure, les llàgrimes, el reconeixement i la música.
Entre les intervencions més sentides, hi van destacar les paraules de la Nicole Clamour i la Martina Terol, que van parlar en nom dels companys i companyes, i les dels professors Alfred Aguilar i Eduard Carbonell, que amb tendresa i humor van recordar vivències compartides a l’aula. També hi va haver paraules de les famílies, representades per la Cristina Sànchez, i de la Marta Ferrando, presidenta de l’AFA. Tots van coincidir a destacar la força, la personalitat i la complicitat d’aquesta promoció.

Un moment especialment emotiu va ser el comiat del director, Ramon Beringues, que, després de vuit anys al capdavant de l’Escola, va dir adéu amb un discurs carregat de memòria, agraïment i esperança. La seva presència serena i compromesa va ser reconeguda per tothom amb una gran ovació.

La vetllada, conduïda amb elegància i proximitat per la Joana Tarés i la Iona Rodríguez, va tenir també una banda sonora especial: música de piano en directe amb
interpretacions de la Katia Gil i el Noel Traugott i una cançó, cantada amb les esplendoroses dues veus de la Nicole Clamour i la Lucía Alquézar, que va tocar la fibra
sensible de més d’un. Les imatges projectades van ser una autèntica desfilada de records, alguns divertits, d’altres entranyables, tots irrepetibles.

Quan l’acte institucional va arribar al final, el pati nou de l’Escola es va convertir en un espai de trobada informal gràcies al pica-pica organitzat per l’AFA. Riallades, abraçades, fotos i promeses de mantenir el contacte es van anar teixint sota els llums del capvespre. I després… bé, després la festa va continuar. Però això ja és una altra història…