L’aprenentatge no es podria entendre sense el domini del llenguatge. El llenguatge oral i escrit ens dona eines per dominar la nostra experiència amb tot allò que ens envolta. Però abans i durant l’estructura d’aquest saber, existeix la comunicació no verbal, una manera de fer, guiada per les actituds i els valors propis.
A l’escola, el llenguatge no verbal té un espai i un temps importants. En concret, el llenguatge visual i plàstic està present des del primer curs de l’etapa Infantil, oferint oportunitats d’expressió sensibles al desenvolupament dels sentits i de les emocions. Així, els més petits de l’escola treballen des de la manipulació d’estris com el pinzell, però sobretot, el més primari, les seves mans, i van creant petites composicions de colors, línies, punts i formes a les quals donen significat. L’explicació que en fan, servirà, més endavant, per anticipar el pensament abans d’actuar.
Durant el curs, les nenes i els nens d’I3, I4 i I5 han experimentat l’emoció que aporta l’ús de tècniques com la de retallar, estripar, esquitxar…, per crear petits productes, formes expressives lligades a la cultura propera: els contes, les festes, etc. A partir de Cicle Inicial, la tècnica s’ha unit a la descoberta cultural més enllà de la pròpia experiència. És per això, que han iniciat projectes basats en l’obra de diferents artistes mundials: l’Art Pop de la Yayoi, l’Abstracció d’en Pollock, el Surrealisme i EL Realisme màgic de la Frida Khalo…
El procés expressiu continua, en els cursos superiors, en grans projectes que parteixen des de l’emoció del repte, una emoció que havia començat en les primeres etapes, en un procés de descoberta de les Arts Plàstiques.
