Podríem dir que entre el seny i la rauxa hi ha un espai on identificar-nos com a persones i com a societat. Teixir aquest equilibri és la gran tasca de l’educació: permetre créixer amb valors, normes i límits que ens guien, però alhora potenciar l’alegria de l’essència de cadascú.
Les festes a l’escola són una oportunitat per viure el goig de ser feliç o, si més no, una oportunitat per compartir moments de disbauxa: de música, de moviment, de rialles o de, simplement, petar la xerrada. Però, a més a més, el carnaval ens connecta amb allò que som, amb allò que voldríem ser, però també amb el joc de ser, durant una estona, diferents, el joc de l’expressió del cos i de la psicologia d’un personatge inventat.
Amb tot això, el carnaval, com a festa popular, ens vincula socialment i activa el sentiment de pertinença a uns companys i companyes, a una escola, a una vila… tenint en compte que, el de Sitges, no és un carnaval qualsevol, tirant curt, és una experiència molt arrelada, viva, constructiva i d’alegria extravertida.
És per això que el Carnaval, a l’escola, esdevé un punt d’inflexió, al bell mig del curs, on tota la comunitat educativa treballa per perfilar una festa per a tothom. Així, ja fa uns dies que a les classes es respira un ambient de creació amb l’objectiu d’elaborar la disfressa que vestirem el pròxim divendres i que ens distingeix estèticament d’un tema comú: Les Olimpíades. Cartrons, papers, coles, pintures són alguns dels estris que serveixen com a recurs per a transformar les idees en enginys i per gestar conceptes de reciclatge, de mesura, de disseny, d’estètica, etc. El resultat comporta un temps per compartir amb els amics i amigues de sempre, però també amb les famílies que ofereixen la seva ajuda incondicional i amb els companys padrins amb qui es va reforçant el vincle dins d’un programa que potencia la cohesió internivell a l’escola.
Ara bé, el projecte carnavalesc ressona més enllà de la confecció de la mateixa disfressa. Com hem dit, pren partida del goig de la vivència i la celebració. I posem, com a exemple, la música i, com a protagonistes, els grups de 5è que assagen el muntatge d’una peça ja tradicional: “Sitges Carnaval”. Dijous vinent serà interpretada conjuntament amb nenes i nens de l’escola Barrachina.
Podríem citar més situacions d’aprenentatge que donen sentit al perquè de la disbauxa, però encara queda una setmana en què les consignes d’en Carnestoltes intensifiquen les emocions i la necessitat de viure la festa.
