Competim o cooperem?

Nosaltres tenim clara la resposta! Sovint, però,  cal parar i reflexionar-hi. A l’escola treballem en xarxa generant sinèrgies, per respondre a les necessitats d’un món complex i global. Des que hem activat l’Escola a casa, seguim oferint propostes que, dins de les possibilitats del context actual, promouen la cooperació entre l’alumnat.  No obstant això, tots tenim una part competitiva a dins que encén l’espurna de la superació personal però cal no confondre la competició amb la motivació necessària per seguir aprenent. Amb tot, volem dedicar-hi aquest Bondia per  seguir sensibilitzant als nens i nens en relació al treball cooperatiu i obrir una finestra a les famílies per seguir fent projecte plegats.

La cooperació persegueix el benefici comú. Així, tenim una actitud cooperativa quan busquem respondre de forma eficient a un objectiu comú. L’existència d’aquest, condiciona que qualsevol persona, per aconseguir el seu objectiu individual hagi de col·laborar per assolir el comú, ja que coincideixen.

La competició, ens activa, ens fa superar-nos a nosaltres mateixos però també implica lluitar pels propis objectius sense tenir en compte la relació i els objectius de l’altre (jo guanyo – tu perds) i per tant,  implica l’ exclusió de l’altre.

A l’escola treballem a diari per construir unes condicions específiques per arribar a l’horitzó de la cooperació, amb la creació d’ estructures cooperatives (que regulen la participació equitativa)  i amb el desenvolupament d’ habilitats en l’alumnat que els permetin relacionar-se d’aquesta manera.

Per aconseguir-ho treballem la interdependència positiva, és a dir, els components del grup són conscients que l’èxit de cadascú depèn de l’èxit dels altres; ningú pot assolir els seus objectius si no els assoleixen també la resta de components del grup.

Així, la interdependència positiva ens fa entendre que les tasques i objectius són part d’un tot, i que si un company no se’n surt és tot l’equip que no se’n surt, perquè aquest aporta alguna cosa a l’equip que sense ell no poden aconseguir. Els esforços i implicació de cada persona de l’equip són indispensables per l’èxit col·lectiu. Depenem els uns dels altres.

La responsabilitat és individiual però l’objectiu és comú, de manera que els objectius individuals (almenys una part d’ells), han de correspondre’s amb els objectius comuns. Si jo per aconseguir el que vull individualment he d’aconseguir el que es busca col·lectivament, m’hi hauré d’implicar m’agradi o no. D’aquesta manera no deixem la cooperació a la bona voluntat de les persones, sinó que esdevé condició per aconseguir l’èxit individual.

En relació a la diversitat, es valora com a positiva per a l’aprenentatge entre iguals, però també per tenir com a equip més oportunitats d’afrontar situacions complexes, ja que es comptarà amb habilitats més diverses (la suma de les de cada persona), i per tant amb més recursos. Cada característica en cada persona aporta unes fortaleses i vulnerabilitats al grup que cal considerar per enfortir l’equip.

En el Bondia d’avui, i per reflexionar-hi amb els infants us proposem el visonat d’un curtmetratge anomenat L’home orquestra.  Aquest curt narra una història que succeeix a Itàlia on un home orquestra sempre toca en la mateixa plaça. Un dia apareix un rival que competeix per endur-se els diners d’una nena que hi ha a la plaça. El vídeo demostra que a vegades som molt competitius i per aconseguir els nostres propòsits podem ferir a altres persones.

A l’altra banda, trobem curtmetratges com The Power of Teamwork, el Pont, o aquest trosset de la pel·lícula Bichos. Tots ells, fan pensar en la la importància de la comunicació i el poder de la bona feina en equip, us els recomanem!

2020-05-07T08:12:07+00:00 20 Primària, Construïm coneixement|